Pintura al fresc

 

PINTURA AL FRESC.

La Pintura al fresc és el procediment pictòric mural per excel·lència emprat des de temps molt remots que ha permès que arribessin fins als nostres dies mostres de pintura minòica com les del Palau de Cnossos a Creta o romana amb els frescos pompeians, sense oblidar el llegat de l’art romànic a Catalunya. Vitrubi explica el procés del fresc i l’obtenció de la calç en els "Deu llibres d’arquitectura"

Tot i essent tant antiga la pintura al fresc, és avui única en qualitat de matèria i possibilitats, i excel·leix com cap altre a l’hora de pintar grans murals tant interiors com exteriors.

Un dels grans avantatges és que tot el material que s’utilitza per pintar al fresc és mineral. L’aglutinant és la pròpia calç del mur i els pigments son bàsicament òxids, molt sòlids a la llum. Podríem dir que és pintura fòssil i natural. 

Pintar al fresc vol dir aplicar els pigments minerals adients, simplement dissolts en aigua, sobre el mur prèviament preparat amb morter de calç, i un lliscat de calç acabat d’estendre sobre el que es pinta quan aquest encara és fresc, d’aquí el nom de "fresc". La calç en contacte amb l’anhídrid carbònic de l’aire forma una pel·lícula insoluble de carbonat càlcic a la superfície pictòrica protegint i adherint el pigment .

Tivissa

 

El Barato

Frescos realitzats per en Carles  Arola 

Lilla Frescos d'en Carles Arola a Montblanc

 

 

Belbedere

Frescos d'Arola a Salou

 

Rubi
Frescos realitzats per en Carles Arola a Rubí.

EL MUR

El mur ha de reunir algunes condicions:

Ésser de material absorbent, com la pedra, o obra massissa.

Lliure d'humitats internes per capil·laritat i de salnitres.

Per l’esquerdejat i arremolinat de fons s’ha d'utilitzar morter de calç. El ciment aporta sals al mur i minva el poder absorbent, és aconsellable no utilitzar cap ciment.

Sempre es pot recórrer a fer un envà d’obra massissa, aïllat per resoldre algun inconvenient.

 

LA CALÇ

La Calç és el carbonat càlcic procedent de les roques calcàries sotmeses a més de 1000ºC en forns de llenya, on s’allibera de l’àcid carbònic per esdevenir òxid càlcic, o sigui calç .

CaCO3 + Calor = CaO + CO2

 

Aquest òxid de calci és el que anomenem calç viva i s’apaga posant-la en unes basses amb aigua on bull a 300ºC i deixant-la reposar un mínim d’un any. En diem deixatar la calç. Es convertirà així en hidròxid de calci ,

CaO + H2O = Ca(OH)2

Restarà dins les basses un mínim de nou mesos a un any per garantir un bon comportament. Damunt l’aigua es forma un tel blanquinós i trencadís que és una .pel·lícula de carbonat càlcic que es forma amb el contacte amb l’aire.

Finalment l’hidròxid de calci en contacte amb l’anhídrid carbònic de l’atmosfera es transforma en carbonat de calci, la mateixa composició de la pedra calcaria que trobàvem al principi.

Ca(OH)2 + CO2 = CO3Ca + H2O

El procés de secatge es d’un mínim de sis setmanes, però continua durant uns sis mesos.

Sorra. Ha d’ésser de riu no de mar, i si és de quars millor. De granulometria homogènia és bo garbellar-la per que no contingui impureses. S’ha de rentar per eliminar les sals.Hom pot fer servir sorra de marbre.

PIGMENTS

Els pigments han d’ésser resistents a la calç, bàsicament seran pigments minerals i especialment òxids de ferro entre altres.

   Pigments que es poden utilitzar a la pintura al fresc
    PIGMENT COMPOSICIÓ QUÍMICA

TOXICITAT

HISTÒRIA

    Blanc  de zenc

ZnO

No

1840-

    Blanc  titani

TiO2

No

EUA 1920

    Blanc  Litopó

ZnS+BaSO4

No

1874

    Negre  d'Ivori

Carboni i fosfat tricàlcic

No

des de l'antigüitat

    Negre  vinyes

Carboni

No

des de l'antigüitat

    Negre  fum

Carboni

No

des de l'antigüitat

    Terra  negra

Manganès i ferro calcinat

No

des de l'antigüitat

    Groc  de Nàpols

Antimoniat de plom

Vesubi/1750artif.

    Groc  de  cadmi

Sulfur de cadmi

s.XIX

    Ocre

Hidròxid fèrric

No

Prehistòria

    Groc de mart

òxid de ferro hidratat i Alúmina

No

XIX

    Siena  natural

argila ferro-silícia

No

des de l'antigüitat

    Mangre / Pozzuoli/

    Siena  cremada

Argiles ferroginoses

No

Prehistòria

    Roig  de mart

òxid de ferro hidratat i alumina

No

XIX

    Blau  d'ultramar

sulfur de sodi i silicat d'alúmina

Poc

GUIMET/1828

    Òxid  cobalt

òxid de cobalt i alúmina

Poc

1840

    Blau  de manganès

Manganat de bari

Poc

segon terç XX

    Verd  malaquita

Carbonat bàsic de coure

romànic

    Verd  de crom

òxid de crom deshidratat

Poc

1862

    Terra  verda

Argila ferrosilícia

des de l'antigüitat

   Terra  d'ombra

silicat doble de ferro i manganès

No

des de l'antigüitat

    Bru  de mart

òxid de ferro precipitat

No

mitjans XIX

PROCES

Preparació del mur. S’ha de mullar abundosament alguns dies abans.

L’arremolinat arricció

Al mur prèviament humitejat, hi estendrem el morter de calç i sorra 2:2 .

Deixem un acabat arremolinat, i amb gruix que pot oscil·lar entre 0.5 a 1 cm. Com a màxim, perquè del contrari s’esquerdaria en assecar-se. En italià ho anomenen "arriccio".

Transcorregut el temps necessari, d’un dia a tres, s’estén un nou morter més ric de calç i sorra fina rentada a la proporció de 3 de calç per una de sorra. 3:1.; es deixa ben repartit i allisat sense donar gruix. És l’allisat, que els italians anomenen "intonaco". S’aplica amb la plana i el paletí.

Encara fresc l’allisat, hom pot fer un lliscat de calç sola que donarà encara una superfície encara més fina, sobretot si volguéssim brunyir-la.

S’ha d’estendre el material només al fragment de mur que es pot pintar en una jornada, altrament si s’asseca no ens servirà per pintar al fresc.

Els colors a utilitzar han de ser resistents a l'àlcali, bàsicament son els pigments minerals i especialment els òxids de ferro. Els posarem en maceració i els utilitzarem únicament diluïts amb aigua, que serà el vehicle. Amb pinzells de pel tou i abundant aigua traçarem les pinzellades sobre el blanc immaculat de la calç. És treballar per transparència, i molt agraït per aconseguir qualitats sorprenents a mesura que es treballa.

 

És bo deixar que tingui un bon assecatge. Quant més lent millor, ja que és en aquest moment quan l’aigua que s’ha begut el mur, en evaporar-se a la superfície pictòrica crea una fina capa de carbonat càlcic que és el que lliga, aglutina i protegeix els pigments. És el mateix procés que fa una estalagmita, una pintura que esdevé fòssil.

 

CORREU

[ Pintura al fresc ] Estuc al Foc ] Esgrafiat ] Tremp d'ou ] Polímers ] Daurats ]

versió en CATALÀ versión en  CASTELLANO FRANÇAIS ENGLISH  VERSION