Església íntegrament decorada amb un llenguatge
plàstic contemporani i atrevit.
Inspirat en les icones orientals hi ha un tractament de
l’espai i el seu simbolisme litúrgic jugant amb els colors i les
formes. Tot esdevé senyal, signe que acota i defineix com el propi mur, l’espai
simbòlic del temple.
El cancell representa el món material, fosc i
tenebrós d’on venim. Al baptisteri creuem el Jordà
immersos en l’aigua,
en
la
llum i en l’esperit.
Avancem per la Nau, la Vida a la terra, els camins
inescrutables del Senyor. Gràcies a la Sang de Crist i a l’esperança
en la Resurrecció arribem al Presbiteri, lloc més sagrat, il·luminat i
daurat, entre les dues capelles a manera de
transepte, la del Santíssim
i la de la Penitència. Les dues decorades amb una celístia d'inspiració
bizantina.
El frontal d’altar s'inspira en la icona de la
Resurrecció.
La creu processional presideix el presbiteri, i irradia
un raig de llum, obra també d’Arola, així com el retaule que recull la
vida de Sant Joan Evangelista.
J.M.T. Grau i Pujol, R.Puig i Tarrech. LILLA, APROXIMACIÓ A LA
HISTÒRIA D’UN POBLE. Lilla.1996
pp. 183 – 186.