L’Església arxiprestal de Santa Bàrbara és un edifici concebut a darreries del segle XIX i beu de l’estètica neo-romàntica de l’arquitectura eclèctica i historicista marcada per les grans restauracions de la Renaixença com les d’Elies Rogent a Ripoll o les de Puig i Cadafalch.

La nau central és decorada amb uns carreus i uns arcs torals peraltats que suporten una volta que semblaria és de canó - però que en realitat no ho és- per permetre les obertures de finestrals a les llunetes per damunt les cornises.

Al tester de l’església hi trobem un solemne arc triomfal, insòlit, fruit de l’ampliació del presbiteri. Es crea així un magnífic espai per al presbiteri, decorat amb les pintures murals al·legòriques a un glòria i a la trinitat, tema que és molt present a la llegenda àuria de Santa Bàrbara. La vida de la verge i màrtir és relatada per Carles Arola a les dotze taules del retaule major.

Decoració de la volta del presbiteri.

A les capelles laterals de diferents advocacions, Arola ens descriu diferents paisatges de vocació mediterrània, creant amb trompe-l’oeil unes arcades pintades que obren el temple vers espais naturals del nostre entorn tot fent referència a cada advocació. Les cúpules de les sis capelles estan decorades amb unes estelades concèntriques de inspiració bizantina, concretament del mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna.

Capella de la Mare de Déu del Carme. Presideix la capella la mare de Déu als peus del Mont Carmel, la mítica muntanya on va viure Elies, la de les dues coves, que ací pren la silueta del Montsià. L’advocació marinera del Carme és representada pel port el de Haifa al peu del Carmel, que ací és el de Sant Carles.

Capella de Sant Gregori d’Òstia, copatró . La imatge del Sant Patró és adorada entre els conreus on protegeix de plagues i malures. Arola ens submergeix en els camps d'oliveres que s’estenen fins l’horitzó de la Plana. Paisatge sublim que prendria caràcter sagrat a Getsemaní.

Capella de Sant Josep. Josep es Santificat en un poble mediterrani , escarpat, arrecerat als ports, de fèrtil vall, on el treball fa possible viure.

Capella de la Mare de Déu de la Cinta. A l a capella de la patrona dels tortosins, antics pobladors del terme, Arola hi ha pintat la típica i magnífica vista de la ciutat de Tortosa des de la Suda, amb la Catedral i els seus arcbotants i pinacles a primer terme i el Riu al fons.

La capella del Sant Crist i del Sagrat Cor. La visió que ací plasmen els murals d’Arola és Metafísica. Des d’un punt alt, el Calvari, veiem una terra plana amarada i roja (el delta) que s’estén infinita sota una nit obscura, trencada només per la llum de la Resurrecció que es manifesta.