RETAULE    de     SANTA BÀRBARA     Montsià      2003

EL RETAULE DE SANTA BÀRBARA

El retaule consta de dotze taules en les que s’explica la vida i mort de la Santa. La font documental és la llegenda daurada escrita vers l’any 1266 pel dominic genovès Jacobo da Varazze o Jacobo da Voragine i és la principal font d’inspiració de tots els retaules gòtics.

En temps de l’emperador Maximilià, vivia a Nicomèdia un tal Diòscor, home d’il·lustre llinatge, molt ric i pagà. Tenia una filla anomenada Bàrbara tant bonica que manà bastir una torre per recloure-la en ella i així preservar-la de la mirada dels homes.

2.- ELS ÍDOLS

Bàrbara, que de petita era ja molt intel·ligent, menyspreava les vanitats d’aquest món i s’havia entregat a la meditació de les coses divines . Un dia , a l’entrar al temple de la fortalesa i veure les estàtues dels ídols que els seus pares hi havia fet col·locar, els preguntà: Què fan aquí aquests homes de pedra? Els seus pares li respongueren: Això que tu anomenes homes de pedra són imatges dels nostres Déus i són aquí perquè a través d’elles adorem els misteriosos sers invisibles a qui representen.

Ella els preguntà de bell nou: Aquests éssers a qui us referiu foren homes en temps passats? Ho foren, li respongueren.

A partir d’aleshores, Santa Bàrbara, veient que pel fet d’ésser homes no podien ser Déus, consagrà la seva vida a la recerca de la naturalesa divina i la recerca de Déu.

Amb el temps, cada vegada eren més elevades i més profundes les seves reflexions, i malgrat encara no havia arribat a conèixer el veritable Déu, menyspreava ídols i es negava a agenollar-se davant d’aquelles imatges.

3.- SANTA BÀRBARA ESCRIU A ORÍGENES

Poc després s’extengué per Nicomèdia la idea de que a Alexandria hi vivia un home anomenat Orígenes que segons es deia era l’home més savi del món i del que també es deia que coneixia al Déu veritable. A partir d’aquell moment Santa Bàrbara pensà quin seria el millor procediment per posar-se en contacte amb Orígenes sense que el seu pare, Diòscoro se n’assabentés dons, a més d’estar tancada a la torre, estava vigilada de dia i de nit i de tot el què feia se n’informava al seu pare.

Santa Bàrbara optà per escriure-li una carta on hi deia: "A Origenes, varó alexandrí, universalment conegut per la noblesa de la seva ànima, de part de la seva serva Santa Bàrbara de Nicomèdia:

He sentit dir que ensenyeu una doctrina certa sobre l’autèntica divinitat(...) Des del primer moment que vaig tenir us de raó la meva ànima cerca el Déu veritable. Així mateix crec que Déu no pot identificar-se amb imatges de pedra o de fusta per ser aquestes insensibles. (...) Crec així mateix que tot aquell que neix i mort no te naturalesa divina ni pot ésser Déu doncs per la seva condició implica l’existència des del començament dels temps. Crec que Déu ha d’existir i que ell és el Creador de totes les coses. A aquests pensaments he dedicat la meva vida i aquest Déu li dec tot el que sóc i el buscaré tota la vida fins a trobar-lo.

Tant bon punt vaig sentir a parlar de vós, del vostre prestigi, i que coneixieu al Déu que jo busco i us dedicàveu a demostrar a la gent que només ell és el Déu veritable, vaig pensar que em podríeu ajudar a resoldre aquest punts que a mi tant em preocupen.(...) Desitjo vivament conèixer el Déu veritable, autor segons el meu parer de tot el visible i l’invisible, i saber si estic en lo cert al creure que el Déu veritable és un i únic..."

A l’exterior de la carta hi deia "Per al presbíter Orígenes, que viu a Alexandria, capital d’una regió d’Àfrica molt lluny de Nicomèdia"

Santa Bàrbara li entregà aquesta carta al missatger mentre resava dia i nit per tal que la carta arribés al seu destí.

Quan Orígenes va rebre la carta va donar gràcies a Déu i li contestà d’aquesta manera

"Em dius a la teva carta que vols conèixer al Déu veritable i saber com és. Doncs bé: El Déu veritable és un i únic en quant a la seva essència i és tres en quan a les persones que són el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Qui accepti això està preparat per arribar a conèixer a Déu. Procura assumir aquesta veritat perquè aquesta és el fonament de les demés i quan l’hagis assumit creu-hi fermament.

Junt amb el teu emissari t’envio el meu emissari i uns llibres. Ell te’ls llegirà i et podrà respondre a tots els dubtes que tinguis sobre aquesta matèria..

Vull que tinguis clara una cosa : Se’t preparen dies difícils, patiràs molts turments en nom de Crist però tingues confiança en aquestes paraules que han arribat a nosaltres a través dels evangelis qui per mi perd la vida temporal en conquerirà una altra de més valuosa i eterna."

Quan l’emissari d’Orígenes anomenat Valentí va haver catequitzat i adoctrinat a Santa Bàrbara pel què fa a la unitat i trinitat de Déu, Santa Bàrbara va demanar ser batejada el més aviat possible i així ho feu el deixeble Valentí.

 

6.- LA TERCERA FINESTRA.

Temps després, Diòscor, el pare de Santa Bàrbara va fer construir una piscina a l’interior de la torre mentre ell feia un viatge. Entregà els plànols als obrers i se n’anà. Santa Bàrbara, al veure els plànols els manà construir una tercera finestra, inspeccionà la piscina, dibuixà una creu sobre un dels pilars i retornà a la torre.

Quan el pare de Santa Bàrbara va tornar i va veure la que hi havia una tercera finestra, li anà a demanar explicacions a la seva filla que així li respongué:

"Tres són les llums que proporcionen claror a aquest món i regulen el curs de les estrelles: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, tres persones certament però no tres Déus, perquè les tres tenen la mateixa essència i constitueixen i són un sol i únic Déu veritable.

7.- LA TORTURA DE SANTA BÀRBARA

Al sentir això son pare, en poc més la mata, la portà davant de Marcià, el governador qui li va donar a triar, o bé adorava als ídols o bé seria torturada.

Santa Bàrbara va respondre: "Jo adoro únicament al meu Déu veritable, creador del cel i de la terra i de tot el què existeixi no a aquests Déus teus que tenen boca però no parlen i tenen ulls però no hi veuen. Així són també els que en elles confien"

Quan el governador Marcià va sentir això la va fer despullar i assotar fins que el seu cos va ser convertit en una autèntica llaga coberta de sang. Després d’això va ordenar que la posesssin a la presó mentre pensava el tipus de càstig.

A la mitjanit d’aquell dia, la presó quedà il·luminada per una claror celestial procedent de la lluentor que desprenia Jesucrist qui li va dir "Filla meva, sigues forta i tingues confiança. El testimoni de fe que estàs donant amb el patiment d’aquestes tortures és motiu de goig al cel i a la terra. No tinguis por de les amenaces d’aquest tirà. Jo sóc amb tu. He vingut a curar-te les ferides que aquests ha causat al teu cos"

Tant bon punt ho va haver dit, les ferides es curaren.

Quan es va fer de dia, va ser portada davant del tribunal per ordre del governador. Quan la van veure completament sana i sense cap rastre de ferides, li demanaren explicacions.

Santa Bàrbara els explicà que l’havia curat Jesucrist, el fill de Déu viu.

Quan Marcià ho va sentir ordenà que li tallessin els pits, i l’exhibissin tota nua pels carrers de la ciutat mentre l’assotaven sense pietat.

Mentre això succeïa, Santa Bàrbara resava i un mantell blanc baixà del cel.

Quan el governador ho veié manà als seus soldats que li tallessin el coll.

11.- DIÒSCOR, SON PARE LI TALLA EL CAP.

Quan Diòscor sentí aquesta nova ordre demanà al governador ser ell mateix el que li pogués tallar el coll. El governador li atorgà aquesta demanda. Se l’emportà dalt d’una muntanya i un cop allí, desembeinà l’espasa i la matà.

12.- UN LLAMP FA DESAPARÈIXER A DIÒSCOR.

Quan Diòscor, mal pare de Santa Bàrbara baixava de la muntanya camí de casa, caigué sobre ell un foc misteriós que el cremà i consumí de tal manera que no en van quedar ni les cendres.

Santa Bàrbara va morir un dia cinc de desembre en temps de l’emperador Maximià i per ordre del governador Marcià a mans de son pare Diòscor després d’haver-se posat en mans de Déu..

[ Retaules de : ] [ Tarrés ] [ S.Joan Evangelista ] [ Santa Bàrbara ] [ del Santíssim a Ascó ] [ Capella d'en Marcús ] [ Santa Marina ]