| Plaça dels Sedassos | Tarragona 1995 |
|
Autoretrat
|
|
|
"trompe-l’oeil" Amb aquest mural es pretenia integrar l’obra mitjançant la tècnica del "trompe-l’oeil" o "enganyatall" on tot és pintat a l’entorn arquitectònic de la part alta al mateix temps que plasmar imatges típiques i tradicionals dels balcons de Tarragona i incorporar alguns elements festius propis de la cultura popular com "els Nans". Observant més detingudament aquest mural observem els elements que configuraven les façanes de la societat de finals del segle XIX .- L’interès per les tradicions. Al balcó del principal, la planta noble de la casa s’hi passegen les personalitats que d’una manera o altra simbolitzen les tradicions i l’orgull festiu de la ciutat. D’esquerra a dreta hi veiem els nobles, el capità amb la seva vara amb cintes de colors com a símbol d’autoritat, el metge i la metgessa i l’arlequina. Són el que podrirem dir "les forces vives" d’una societat. .- A l’obra hi veiem també la imatge de la primavera. La profusió de plantes i de flors a tots els balcons, portes obertes i persianes tirades. Ha passat la setmana Santa i a la casa han posat la palma al balcó com és tradició. .- Els balcons són oberts com és propi de les ciutats mediterrànies on es viu de portes al carrer. .- La gàbia de l’ocell és oberta símbol de llibertat. .- El pintor, que veiem en un autoretrat pintant al balcó amb un domàs amb la senyera esguardant de fit a fit els qui contemplen la seva obra viu al primer, amb la seva dona, que veiem regant les plantes, i a més té el taller a peu de carrer, amb un rètol que l’hi permet incloure la signatura a l’obra. Al costat, a finals del XIX hi havia l’animal, en aquest cas el cavall, punt on tots els turistes espontàniament hi ha fet la seva fotografia. Aquesta façana s’ha integrat tant al barri que algunes finestres cegues en altres façanes de la mateixa plaça també han estat pintades per l’autor i és curiós veure una àvia en una finestra o la cara d’un nin a l’altra. Aquesta façana totalment i únicament pintada amb "trompe l’oeil" ha arribat a formar part del tipisme de la ciutat i ja figura en diverses guies de viatges com a curiositats que el viatger no pot ignorar si la vol conèixer. |
|
|
Bibliografia : |
|
|
Joan Maria Pujals: CATALÒNIA Lunwerg Editores SA 1995 pp.200. |
|
|
Damien Simonis: BARCELONA Lonely Planet Publications. London. Pp.192 |
|
|
Guias Visules de España. CATALUNYA Printer IGSA 2000 pp336 |
|
Trompe-l'oeil:
