-
MURALISME
-
-
La
utilització
de
les
superfícies
murals
com
a
suport
de
la
pintura
és
el
nexe
d’unió
entre
l’arquitectura
i
la
pintura.
-
Des
de
la
pintura
rupestre
fins
al
muralisme
contemporani,
trobem
que
les
imatges
que
tots
tenim
per
arquetípiques
d’una
civilització
quasi
sempre
les
trobem
en
una
pintura
mural.
La
potència
del
seu
missatge
irresistible
perdura,
i
es
converteix
en
referent
d’un
espai
i
d’un
temps.
-
Tota
arquitectura
quan
està
segura
d’ella
mateixa,
quan
està
en
plenitud,
esdevé
policroma.
-
La
pintura
mural
es
crea
per
a
un
espai
determinat
i
concret,
s’executa
"in
situ";
tenint
en
compte
les
condicions
de
llum,
els
angles
de
visió,
la
proporció
i
l’allunyament.
L’emoció
que
sentim
davant
l'obra
és
la
mateixa
que
sentirà
l’espectador.
-
És
com
l’òpera
de
les
arts
plàstiques,
interdisciplinari,
i
que
va
més
enllà
d’un
format
lineal.
El
marc
sovint
és
complex,
tridimensional,
arquitectònic.
L’arquitectura
s’ha
de
potenciar
des
de
la
concepció
pictòrica,
sovint
enriquint-la
amb
elements
d’enganyatall
jugant
amb
clar
i
obscur..
L’ornamentació
també
s’ha
de
preveure
com
si
dels
marges
d’una
pàgina,
del
paspartú
es
tractés,
perquè
la
tensió
artística
pugui
descansar,
i
crear
els
diversos
epicentres
compositius.
-
Les
regles
compositives
són
les
mateixes,
però
es
veuen
interaccionades
pel
conjunt.
-
Sovint
s’utilitza
la
paraula
"fresc"
com
a
sinònim
de
mural,
-
La
pintura
al
fresc
és
la
més
associada
a
la
pintura
mural
perquè
és
l'única
que
només
pot
fer-se
damunt
del
mur.
Però
també
pot
emprar-se
la
pintura
al
tremp
o
l'encàustica.
-
La
pintura
mural,
doncs,
és
d’una
gran
complexitat,
d’una
extraordinària
riquesa,
i
d’una
importància
cabdal
per
comprendre
una
civilització.
|
|
